Patxaran per tothom

Un escenari a la deriva
entre dos pobles d’aigua.
Som un peix que no es ni de sucre ni de sal
i un cocktail d’intencions.

El cec no veu perills
perquè no sap què és la vista,
ensuma un brunzit a l’aire
i escolta el ball dels cervells.

Dins les cavernes
debats de mirades i temps
i pigues de diverses pells
que taquen el micròfon.

Els ulls dormen al ras
i les paraules desperten la pluja.
El cec no es cec
perquè tot ho divisa.

Atenció!
S’apropa el mosquit elefant.
Segur que si hagués vist l’ampolla
no hagués ingerit tanta endrina,
El cec no és pas cec
però la sort mai avisa.