Perspectives d'un home alt

Desde les alçades
divisa els clatells dels seus contertulis
i enfoca la vida amb un pla contrapicat.
Pero no permet distàncies,
quan t'abraça, t'apropa al seu cim.

Allà on arriba,
sacseja l'ordre més pur i inhumà
i exposa una nova possibilitat:

Un món on les prestatgeries
no mostren els llibres pel llom,
sinó per les pàgines, sempre obertes,
com els seus braços.

Un món que fuig del pot ple de pitura i precintat,
excepte si es en si mateix una obra d'art.

Té somnis horitzontals, oblicus
i per enveja d'alguns simpatitzants,
en té de verticals.

En somnis
sent l'atracció de l'abisme,
l'orgasme d'una gota que es desprèn.

Es desperta a mitja nit, suat,
amb l'ensurt
d'haver caigut d'una llitera de cent pisos

No sap on ha arribat
I té el cap sacsejat,
però tan impur i humà
com el seu ordre.