Fantasia

Les notícies són intencions emmascarades de fet,

mentides escrites aplicant estrictament el reglament de la veritat,

opinions repicades perquè càpiguen al troç de pàgina que els hi pertoca. 

4 fets no descriuen un succés, 50 fets tampoc. 6000? tampoc.

Els fets descrits sempre són una interpretació del succés.

I aquí rau la màgia de les notícies. En que els desitjos d'uns i altres passen de generació en generació com una veritat absoluta i commovedora. Són com els contes que ens explicaven de petits, en versió adaptada per adults. Són així perquè continuem creient-nos històries fabuloses, èpiques, tragicòmiques, dramàtiques, meravelloses. Les notícies són fantasia.

Alex Rufí

Tot per tu

Ja no tinc gana, per això et dono menjar.

El metge m'ha dit que no mengi tant,

et dono menjar perquè no em vull engreixar.

El greix és culpa.

No et donaré menjar per allargar la teva vida,

et donaré prou menjar com per allargar la teva mort.

et dono menjar perquè estic fent una dieta hipocalòrica,

perquè em miro al mirall i sóc com un hipopòtam

amb la panxa plena de culpa.

Per molt que ho intenti 

tot el menjar que t'atansi estarà podrit.

Impregnat d'una culpa indigerible.

¿En vols més?

Alex Rufí

Psicatrius

El temps passa i continuo jugant a amuntegar peces. Dues sobre l'altre. Una sobre les altres. En vertical, una a cada lateral de la peça que està recolzada sobre la seva esquena negra. Procurant evitar la semiesfera metàl·lica que hi ha al melic de cada cara blanca. En horitzontal, unint dues peces que senyalen cap al cel en paral·lel. Esquivant els petits solcs negres que marquen per sempre la vida de cada peça,  psicatrius on no vull relliscar. Per això amb cura torno a posar-ne dues més en vertical. 

Ja noto la tremolor de l'estructura, però no pararé de posar-ne fins que la meva obra es desplomi davant dels meus nassos. I quan senti l'estrèpit de cossos de plàstic sobre la fusta no podré evitar somriure, nerviós com un nen. Havia de passar en algun moment o altre. Ja ho sabia, però la destrucció sempre em sorprèn. 

Rufí

Els joves de veritat

Hi ha una generació, ja no tan jove, que es caracteritza perquè continúa intentant escriure bé els correus electrònics, sense cap falta ortogràfica, amb la única intenció de demostrar als altres que no és un garrulo. En canvi no té problemes en enviar els sms encriptats en abreviatures, sinalefes, sigles, acrònims i trancripcions fonètiques sempre qescurcin l txt.  Els joves de veritat han estés aquest nou idioma a qualsevol comunicació escrita sense complexes. Saltant-se un prejudici inútil amb el lloable objectiu de estalviar-se lletres innecessàries.

Rufí

Crisis

Baja un mormón por la calle Escorial con la compra.
Viene del super cabizbajo, lleva gafas de empollón.
Un mormón: camisa blanca. Mike Hardy:
en el pecho el cartelito del buzón.
Baja un mormón por su puesto cabizbajo,

un mormón sin su clon.

Rufí

No et queixis

Jove treballador mal remunerat, deixa't vexar. No perdis l'oportunitat de ser mortificat pel director. La millor forma de digerir la humiliació és empassar. L'única forma de suportar el fuet és rebre'n cops a diari. Desperta't jove empleat, agraeix cada minut de feina. Pensa que podries estar a casa amb els pares demanant diners per anar a fer una miserable cervesa amb els amics. No ho dubtis, convertir l'esclavitud en habitud és l'única forma de sentir-se lliure.

Rufí

Provocar

Abans per ser provocador s'havia de ser rebel com el James Dean,

ara s'ha de ser retrògrada com el Salvador Sostres.

Rufí