Oda al queviure
Dos òrgans sexuals
i un quilo de mill;
em miro al mirall
jo vull tenir nòvia!
Arròs, alvocat
i algues marines;
Ja sento la crida
jo vull tenir un fill!
M’estic excitant:
Serà pel salmó?
Serà pel coulant?
Serà l’amanida que porta pinyons?
Ja sento la crida,
miro els pantalons;
res no justifica
aquesta erecció.
Em miro a l’espill;
necessito acció.
Jo vull tenir nòvia!
Jo vull tenir un fill!
i un quilo de mill;
em miro al mirall
jo vull tenir nòvia!
Arròs, alvocat
i algues marines;
Ja sento la crida
jo vull tenir un fill!
M’estic excitant:
Serà pel salmó?
Serà pel coulant?
Serà l’amanida que porta pinyons?
Ja sento la crida,
miro els pantalons;
res no justifica
aquesta erecció.
Em miro a l’espill;
necessito acció.
Jo vull tenir nòvia!
Jo vull tenir un fill!
posted by Rufí at 3:55 p. m.
4 Comments:
Estimat pare, mai havia estat taaaaaant orgullosa de tu.
Reconec que a voltes, la teva irresponsabilitat em preocupa, pero trovo justificació en la grandiosa genialitat de les teves paraules. Un pare poeta no pot ser convencional, ha de ser tan espeial com tu.
Un peto gegant
Pare, ets un poeta!!!
visca el pare, la filla, la novia i l'esperit sant!
Encara ric, des de Mozambic
ets un poeta,
no pas un obscès,
de viure del no rès,
t'has tornat un asceta.
Publicar un comentario
<< Home