Anècdotes de llibreta

A les meves llibretetes, les que porto a la butxaca sempre, normalment hi escric idees que de sobte se m'acuden. De vegades en canvi les deixo perquè la gent hi escrigui el que vulgui. A la festa del Deckar es va produir el conegut error del telèfon. El bullici, el volum i sobretot l'exictació van fer que la meva llibreteta nova rodés de mà en mà i succeissin dos fenòmens:
Primer: La llibreta es va impregnar d'una ferúm humana indescriptible. El que més s'hi apropa és una aixella fumada com un salmó (us ho asseguro perquè l'estic olorant amb dolor).
Segon: En algún moment de la nit algú va confondré el propietari de la llibreta i es va pensar que era de l'anfitrió. El resultat és un compendi de dedicatories pel Deckar de l'estil "Per molts anys", "moltes felicitats nano" i inclús "de tu más ferviente seguidor" que ja em direu de que em serveixen.

***

Vull aprofitar la al·lusió a les dedicatories per mostrar-vos-en una que em va arribar al cor (en forma d'atac). La va escriure una amiga d'una amiga de la que per sort no tinc més dades i diu així: "Dios es como el viento, que no lo ves pero lo sientes"

Llegiu-la i rellegiu-la amics. Fruiu-ne que com aquestes ni han molt poques.