Des del cel
Quan pujo per canviar de perspectiva
m’apropo a la mentida y m'ofego,
però l’esquitx d’un poble blanc
em sacia més que l’aire.
I l’àguila m’ho diu en vers:
- Aquí la mentida ni augmenta ni es desfà.
Es un miratge etern,
un paisatge viu i permanent.
Es el teu cor qui gira d’estació,
la teva pell s’ondula
i els teus cabells andrògins ploren.
Cadaqués,
És del tot cert que estàs fet de mentida,
però la mentida innocent no desafia la veritat
i els nens l’escolten i l’adoren.
No ets una tela d’engany ni de por,
ets una barca de vela,
ets la recerca incansable del pescador.
m’apropo a la mentida y m'ofego,
però l’esquitx d’un poble blanc
em sacia més que l’aire.
I l’àguila m’ho diu en vers:
- Aquí la mentida ni augmenta ni es desfà.
Es un miratge etern,
un paisatge viu i permanent.
Es el teu cor qui gira d’estació,
la teva pell s’ondula
i els teus cabells andrògins ploren.
Cadaqués,
És del tot cert que estàs fet de mentida,
però la mentida innocent no desafia la veritat
i els nens l’escolten i l’adoren.
No ets una tela d’engany ni de por,
ets una barca de vela,
ets la recerca incansable del pescador.
posted by Rufí at 6:01 p. m.
3 Comments:
Collons Rufí,
de ben segur que m'hauràs d'explicar el sentit d'aquest teu escrit.
Espero que a Canyamars pugui aprendre un poc més a entendre't.
Una ment no privilegiada
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Que exagerat!
Ja veura's a Canyamars que sóc molt simple. M'agrada el vi i les dones voluptuoses.
Merci pel comentari Dani.
Publicar un comentario
<< Home