A les antenes de Pals

Martini, romesco i calçots
i un poble sencer que tremola
de veure tants gots.

Ai quin calvari!
Que dur que és aquest sol de safari
després d’una nit tan desperta!

No! ja no es senten les veus,
però fins ara han cridat tant
que han plogut botifarres.

I quan els més punks han deixat les guitarres
i s’han adormit entre cendres i vins,
ni tan sols les antenes s’aguantaven dempeus.

Ai, quin calvari!
ai quin Pal!
Aquesta pujada infernal.

Al mig del carrer,
un ancià amb tupè corteja a una vella.
S’apropa a la verge que fa de cambrera
i li diu jovial:

“Madamme si vous plait.
Vous avons paella?”