Simbiosi

Taps de cocacola a les parets
presos amb estris salivals i tous.
Textura sonora de llavis sobre un cony.

Em tapo les orelles, però sento sorolls profunds
que fereixen la meva moral victoriana.

D’aquella boca surt tot,
una enfermetat de paraules.
Tot està saturat,
parles, parles, parles!

I em torno del color d’ un tap de cocacola
I m’arrambo a la paret per amagar els meus budells.

D’aquella boca surt tot
i de mi només vergonya,
vergonya vermella i propia;
i la gent que em vol entendre només veu
una marca registrada.

Em tapo les orelles
els sorolls que em travesen la carn son de sexe
i la paret tremola:
Ara sé que és un esser tremolós
que només pretén separar-nos
i em desprenc d’ella.

No vull ser mai més un d’aquests taps de les parets
que amaguen els seus budells.
No vull ser un d’ells,
que amaguen els seus xiclets.

Ja no tinc vergonya i m’allibero;
ja no tinc closca ni marca registrada
i m’entrego a la teva boca
perquè em masteguis.

Ru...fí