Un trasto més
Em falten superfícies on recolzar-me.
L’escriptori està ple de llibres;
els marbres i les taules plens de plats.
Plats, gots, ganivets, olles, forquilles...
On dimonis deu parar el bolígraf?
Deu estar entre els llibres,
o potser en una butxaca dels pantalons i camises que s’amunteguen a tots els racons de la casa.
No trobo les sabates i caminar descalç en aquesta foscor es un perill.
Qui sap si a la primera passa em clavaré les agulles del costurer que un dia, quan encara cosia, es va escampar pel terra;
o un vidre de la gerra que vaig llençar indignat contra el mirall.
I en cas que trobi el bolígraf, on dimonis escriuré?
Puc començar a escriure a les parets i afavorir el pas inexorable del desordre.
Però si el que vull és això, perquè buscar el bolígraf?
perquè buscar superfícies on recolzar-me?
Em penso que em quedaré aquí quiet, en aquests vint centímetres quadrats de sol,
on l’únic trasto que hi cap sóc jo,
col·locat dempeus enmig d'un desgavell irreparable i fosc.
L’escriptori està ple de llibres;
els marbres i les taules plens de plats.
Plats, gots, ganivets, olles, forquilles...
On dimonis deu parar el bolígraf?
Deu estar entre els llibres,
o potser en una butxaca dels pantalons i camises que s’amunteguen a tots els racons de la casa.
No trobo les sabates i caminar descalç en aquesta foscor es un perill.
Qui sap si a la primera passa em clavaré les agulles del costurer que un dia, quan encara cosia, es va escampar pel terra;
o un vidre de la gerra que vaig llençar indignat contra el mirall.
I en cas que trobi el bolígraf, on dimonis escriuré?
Puc començar a escriure a les parets i afavorir el pas inexorable del desordre.
Però si el que vull és això, perquè buscar el bolígraf?
perquè buscar superfícies on recolzar-me?
Em penso que em quedaré aquí quiet, en aquests vint centímetres quadrats de sol,
on l’únic trasto que hi cap sóc jo,
col·locat dempeus enmig d'un desgavell irreparable i fosc.
posted by Rufí at 11:43 p. m.
6 Comments:
Crec que aquest poema és la metàfora de la meva vida i personalitat... M'ha agradat molt! Com se t'acudeix el que escrius, Rufí?
Un petó,
Kitty Wu
Rufí,
vigila amb la Kitty Wu que és molt perillosa i està molt més a prop teu del que penses...
Gràcies usuari anònim, però ja sé qui és.
I qui sóc? Quan em vegis, pica'm l'ullet i així sabré si ho has encertat.
Firmat: Kitty Wu
Vaja!
Veig que m'has confós amb una altra Kitty Wu. Jo no tinc bloc... O sigui que li has picat l'ullet a la Kitty equivocada... Veig que hi ha altres noies que han escollit aquest nom! No és casualitat. L'he tret d'un llibre del Paul Auster, El Palau de la Lluna:
"Marco Stanley Fogg está a las puertas de la edad adulta cuando los astronautas ponen el pie en la luna. Hijo de padre desconocido, fue educado por el excéntrico tío Victor, que tocaba el clarinete en orquestas de mala muerte. En los albores de la era lunar, muerto su tío, Marco va cayendo progresivamente en la indigencia, la soledad y una suerte de tranquila locura de matices dostoievskianos, hasta que la bella Kitty Wu lo rescata. Marco empieza entonces a trabajar para un viejo pintor paralítico y escribe su biografía, que éste quiere legar a su hijo, al que no llegó a conocer. Tras un largo periplo que lo lleva hasta el Oeste y bajo el influjo de la omnipresente luna, Marco descubrirá los misterios de su origen y la identidad de su progenitor."
Però bé, em satisfà de pensar que no sóc tan fàcil de descobrir com pensava! Si ho haguessis sabut, quina gràcia tindria?
Bueno, Rufí, ens veiem!
Kitty Wu
Ja deia jo... ara ho entenc tot. De totes maneres, gràcies, m'agraden que em facin l'ullet :)
Kitty-Wu, l'autèntica jajajaja
The one and only
(i també m'agrada el vi)
Publicar un comentario
<< Home