Sort que era un malson

Amb el destí imprevisble
d'una bola de sabó.
El dolor que sents quan tanques els ulls,
esclata i s'esvaeix quan els obres.

Des de el teu llit encoixinat
somnies el que ningú ha sentit mai...

El teu cervell ronca.
Masses erres entre les altres lletres.
Erres per la gola.

Amb el destí previsible
d'una bombolla d'acer.
El dolor que has sentit quan dormies,
continúa afligint un cos despert.

Rufí