viernes, febrero 24, 2006

Els buscadors de corall

L’agulla se t'endinssa al pols
i les cortines dels teus ulls,
devallen.
Porus invertits
que filtren la pluja;
la teva panxa
és un àbsida farcida d'ones.

Ells,
es capbussen al teu cos i diuen:
Aquesta peça està malmesa,
i criden posseïts com xamans:
Fora! apèndix fora!
Fora, fora!---------------------------------------------> apèndix

Un cop desperta mires el cel,
protegida dels monstres
per un feix de llençols i penses:
- És impossible que em passi res perquè sóc el mar.

viernes, febrero 17, 2006

Simbiosi



Taps de cocacola a les parets
presos amb estris salivals i tous.
Textura sonora de llavis sobre un cony.

Em tapo les orelles, però sento sorolls profunds
que fereixen la meva moral victoriana.
D’aquella boca surt tot,
una enfermetat de paraules.
Tot està saturat,
parles, parles, parles!
I em torno del color d’ un tap de cocacola
I m’arrambo a la paret per amagar els meus budells.
D’aquella boca surt tot
i de mi només vergonya,
vergonya vermella i propia;
i la gent que em vol entendre només veu
una marca registrada.

Em tapo les orelles
els sorolls que em travesen la carn son de sexe
i la paret tremola:
Ara sé que és un esser tremolós
que només pretén separar-nos
i em desprenc d’ella.

No vull ser mai més un d’aquests taps de les parets
que amaguen els seus budells.
No vull ser un d’ells,
que amaguen els seus xiclets.

Ja no tinc vergonya i m’allibero;
ja no tinc closca ni marca registrada
i m’entrego a la teva boca
perquè em masteguis.
Ru...fí

martes, febrero 14, 2006

Perspectives d'un home alt


Desde les alçades
divisa els clatells dels seus contertulis
i enfoca la vida amb un pla contrapicat.
Pero no permet distàncies,
quan t'abraça, t'apropa al seu cim.

Allà on arriba,
sacseja l'ordre més pur i inhumà
i exposa una nova possibilitat:

Un món on les prestatgeries
no mostren els llibres pel llom,
sinó per les pàgines, sempre obertes,
com els seus braços.

Un món que fuig del pot ple de pitura i precintat,
excepte si es en si mateix una obra d'art.

Té somnis horitzontals, oblicus
i per enveja d'alguns simpatitzants,
en té de verticals.

En somnis
sent l'atracció de l'abisme,
l'orgasme d'una gota que es desprèn.

Es desperta a mitja nit, suat,
amb l'ensurt
d'haver caigut d'una llitera de cent pisos

No sap on ha arribat
I té el cap sacsejat,
però tan impur i humà
com el seu ordre.

lunes, febrero 13, 2006

Encuentro

Estaba mirando al hombre de las patillas desproporcionadas y él se giró y me dijo:
- ¿Se puede saber que miras?
Y yo le respondí:
-¿Qué miras tú? ¿Acaso soy yo el hombre de las patillas desproporcionadas?

sábado, febrero 11, 2006

Flash

El mal fotògraf va on li diuen que està el monument.
El bon fotògraf diu: aquí està el monument.

viernes, febrero 10, 2006

¡Dónde demonios está!

La mujer de la limpieza es el catalizador de las tensiones familiares. Si se ha perdido algo importante ¿para que acusar a un hermano o a un padre? La mujer de la limpieza ya cargará con la culpa y con los insultos.

martes, febrero 07, 2006

Anècdotes de llibreta

A les meves llibretetes, les que porto a la butxaca sempre, normalment hi escric idees que de sobte se m'acuden. De vegades en canvi les deixo perquè la gent hi escrigui el que vulgui. A la festa del Deckar es va produir el conegut error del telèfon. El bullici, el volum i sobretot l'exictació van fer que la meva llibreteta nova rodés de mà en mà i succeissin dos fenòmens:
Primer: La llibreta es va impregnar d'una ferúm humana indescriptible. El que més s'hi apropa és una aixella fumada com un salmó (us ho asseguro perquè l'estic olorant amb dolor).
Segon: En algún moment de la nit algú va confondré el propietari de la llibreta i es va pensar que era de l'anfitrió. El resultat és un compendi de dedicatories pel Deckar de l'estil "Per molts anys", "moltes felicitats nano" i inclús "de tu más ferviente seguidor" que ja em direu de que em serveixen.

***
Vull aprofitar la al·lusió a les dedicatories per mostrar-vos-en una que em va arribar al cor (en forma d'atac). La va escriure una amiga d'una amiga de la que per sort no tinc més dades i diu així: "Dios es como el viento, que no lo ves pero lo sientes"
Llegiu-la i rellegiu-la amics. Fruiu-ne que com aquestes ni han molt poques.

lunes, febrero 06, 2006

1-hipótesis *** 2-la evolución *** 3-domingo

1- En la ciudad de los hipocondríacos las farmacias tienen terraza y camareros.

***

2-Tetris i rovelló = instint de recol·lecció


***
3-En la borrosidad de la resaca se oculta la lucidez que la rutina diaria no deja emerger.

viernes, febrero 03, 2006

Oda al queviure

Dos òrgans sexuals
i un quilo de mill;
em miro al mirall
jo vull tenir nòvia!

Arròs, alvocat
i algues marines;
Ja sento la crida
jo vull tenir un fill!

M’estic excitant:
Serà pel salmó?
Serà pel coulant?
Serà l’amanida que porta pinyons?

Ja sento la crida,
miro els pantalons;
res no justifica
aquesta erecció.

Em miro a l’espill;
necessito acció.
Jo vull tenir nòvia!
Jo vull tenir un fill!

jueves, febrero 02, 2006

El Profesor Blablabla

Sus palabras son los frenos de la minutera;
hace que el tiempo quiera volver a su origen,
a antes de haber nacido.
El tiempo quiere no ser,
y el Señor Infinito sin embargo,
continúa hablando,
porque sabe que si calla morirá de viejo.
No le importa en absoluto,
si a nosotros mientrastanto,
nos mata de aburrimiento.

miércoles, febrero 01, 2006

Mujeres

¿Dejará algún día de maquillarse aquella anciana del bastón?

***

Hoy me acojo a lo que un día espetó Sergio Fuss pensando en el tipo de mujer que dedica toda la vida a decorar su superficie:

Se contorneaba no por poseer un alto grado de altivez sino más bien porque andaba haciendo equilibrios sobre sus dudas”.

***

Te equivocas mujer, yo no soy así… Nunca podré cortar las capas de tu epidermis emocional con la precisión de un cirujano, porque cuando te veo me tiemblan las manos.


Ru...fi