miércoles, junio 16, 2010

On

Potser va ser aquella pedrera
aquella paret vertiginosa
o l'immens cub buit que creava.

Potser va ser uns minuts abans
quan jugavem a amagar-nos
entre els rocs i els arbres menorquins.

En aquell espai reberberant
on les úniques veus nítides eren les nostres,
vam celebrar que la dansa contemporània
ens semblava una presa de pèl.

En aquell espai sense temps
quan jeies a la inmensa escala
i jo pujava fent equilibris amb la teva aigua
i la meva cervesa.

Allà ho vaig descobrir
Allà et vaig veure
una paraula que has escrit mil cops i de sobte et sembla aliena
i de sobte l'entens i els seus ulls canvien de color
per sempre.

Rufí



viernes, junio 11, 2010

El pureta immortal

"No arriben". Una setmana després de l'emancipació, l'Andreu, un individu trentallarg i aturat, ha comprovat que no arriben. Per molt que obri i tanqui els calaixos, per molt que esperi, no hi apareixen els calçotets nets com succeïa a casa dels pares. Cada cop que obre el calaix i se'l troba buit pensa: "No arriben".

martes, junio 01, 2010

Suicidi

M'estimbo al teu pit.
Els primers cops no em trenco.

Com una ampolla, 
m'estimbo de nou
i esclato al teu cor:

un immensa proa
de carn congelada.


Rufí