Tot és perfecte

Tot és perfecte fins que s'adona que no havia previst que l'últim gest de la víctima seria intentar-lo abraçar obrint de bat a bat els braços. Ara no hi ha manera de guardar el cos enlloc i ha de tallar. Ha de trobar un estri per serrar els braços a l'alçada de les espatlles. Ara tot es complica perquè no té l'estri i en el fons ja no té ganes de res més. L'ha deixat refredar massa estona per gaudir de la imatge i ara aquella imatge és un malson. És la peça cilíndrica que el nen intenta encaixar en un forat que té forma de triangle. Tot era perfecte fins ara. I ara li fa mandra. I deixa el cadàver allà estirat boca amunt mirant-lo fixament als ulls amb un gest d'incomprensió i amb els braços ben oberts com si el volgués abraçar per agraïr-li alguna cosa. Quina mandra...