Turbulències

Les turbulències comencen quan ell diu que ahir a la nit, just abans d’adormir-se, va veure un nen a l’habitació al peu del llit de matrimoni. Ella li pregunta que què vol dir amb això? Ell insisteix en el tema del nen. “Ahir a la nit, abans d’aclucar els ulls vaig veure un nen. Vaig tornar a obrir els ulls de cop, com un mussol, i el nen estava allà i em somreia càlidament. Fins i tot em va dir bona nit i jo vaig estar una bona estona davant del llit, amb el cos fred i rígid com una barra de ferro, fins que no recordo quan m’he adormit.” Ella li diu que devia estar entre la vigilia i el somni. Que son imaginacions seves, que prou d’oniromància i que es mengi les torrades. En veure la seva insistència ella deixa de parlar i continua esmorzant mentre s’hipnotitza amb el remolí de cafè i llet, resseguint amb calma les línies blanques i marrons, denses i cremoses.

Al matí següent la història continua. “Ahir a la nit el nen va tornar a venir a l’habitació. Va dir que volia dormir entre els dos. No sé d’on vaig treure esma per dir-li que no. M’ho va demanar amb vehemència. Es va apropar molt i vaig poder explicar-li amb un fil de veu que no pugés al llit perquè havies treballat molt tot el dia i estaves molt cansada. Al final va cedir i va marxar.” Al cafè turbulències, les línies de crema densa avui no la relaxen, l’ofeguen com sogues fins que pot tornar a agafar aire. “Comences a espantar-me . De veritat, prou de bromes de mal gust”. Ell insisteix tant que al final ella li diu que si torna a parlar així del nen, no dormirà amb ell aquella nit. Ell traga saliva i s’aixeca per fer-se un altre cafè sol i quan veu caure el líquid negre pensa si aquella foscor nítida és pura calma o pura tempesta.

Plano curt zenital de la tassa de cafè. Zoom lent cap a dins del cafè. Pantalla completament negra. El·lispsi. Zoom que s’obre a poc a poc. Comença a distingir-se una pupil·la negra com el cafè. És una de les seves pupil·les. Son els seus ulls de mussol una altra vegada. El plano s’obre fins que es veu tota l’habitació.

Tots dos són al llit i el nen és al costat d’ell, xiuxiuejant-li alguna cosa a cau d’orella mentre ella dorm. El nen li està dient que la mati. “Mata-la –li diu-. Ofèga-la ara que dorm“. Ell escolta el el nen i de reull mira la seva dona. Barra de ferro. Segons de paràl·lisi fins que tot d’una s’arma de valor. D’un sol cop s’incorpora, l’agafa pel coll i l’esprem amb totes les seves forces. Nota com es tensen tots els seus músculs, com intenta cridar, com se li esgota l’aire. L’estreny i l’estreny fins que sent espetegar les vertebres com rostolls.

Fogons. Quan el cafè comença a pujar un xiscle es sobreposa al xiulet de la cafetera. És ella, que s’acaba de llevar amb el cadàver fred i pàl·lid del nen damunt del llit.

Alex Rufí