La frase

Va dedicar tota la vida a escriure una frase. Cada dia a les 9 del matí treia un llapis i una goma del calaix, esborrava les paraules que no l’acabaven de convèncer i n’escrivia d’altres. Hi havia dies que només era una paraula, però sempre en trobava alguna que no li acabava de fer el pes. De vegades, es limitava a esborrar-ne una i deixava la frase incompleta fins al dia següent, o fins a l’altre. La qüestió és que fins que no estava completament convençut que en aquell buit hi anava una altra paraula no l’escrivia. Però al dia següent tot podia canviar. Podien canviar les circumstàncies o podia créixer o decréixer ell personalment. Tot era susceptible de ser descartat i reescrit. Per això no hi havia cap paraula de la seva frase que no acabés desapareixent en un moment o altre. La frase mudava com una serp i les paraules que eren tant vives i lluents com escames quan encaixaven per primer cop al cos de la frase, al cap d’un temps, més tard o més d'hora, queien com pell morta.

Alex Rufí