On

Potser va ser aquella pedrera

aquella paret vertiginosa

o l'immens cub buit que creava.

Potser va ser uns minuts abans

quan jugavem a amagar-nos

entre els rocs i els arbres menorquins.

En aquell espai reberberant

on les úniques veus nítides eren les nostres,

vam celebrar que la dansa contemporània

ens semblava una presa de pèl.

En aquell espai sense temps

quan jeies a la inmensa escala

i jo pujava fent equilibris amb la teva aigua

i la meva cervesa.

Allà ho vaig descobrir

Allà et vaig veure

una paraula que has escrit mil cops i de sobte et sembla aliena

i de sobte l'entens i els seus ulls canvien de color

per sempre.

Rufí