martes, julio 25, 2006

Senectut

La piscina té la lepra
se li cauen les escames,
les orelles rovellades,
regalimen suc marró.

La seva pell ja no és blava,
a trossos despigmentada,
a vegades despullada,
deixa veure el formigó.

Això no seria trist
sinó fos perquè està buida.

Ja ningú li posa clor,
ja ningú li salta al cor,
ja ningú l’omple de vida.

Ru...fí

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Ei Rufí! Ja veig que tornes a ser per aquí! I amb tanta poesia, fins o tot jo faig rodolins!
Bé, m'alegro de saber que amb tanta sequera en els blocs ara que arriba a l'estiu, com a mínim a partir d'ara al teu hi haurà novetats.
Fins aviat!!!

12:09 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

uixu,uixu, uixu,...

K gran ets amik grotesc.

Moltes felicitats xl teu recent puretisme.

Jo et donaré sugus,
Jo et saltaré al cor,
Jo et buidaré de vida.

12:37 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home