Tu ets Itaca
El retorn buida la absència
i el record només l’alleuja.
Però,
hi ha quelcom entre tu i l’espai-temps
que no es mou mai,
com una petja al ciment.
Encara que avui hagis tornat,
avances frenètic cap al teu indret.
Perquè tu ets un viatge infinit
i estàs sempre a mitja ruta,
com una petja al ciment
que no s’immuta per res.
Encara que avui hagis tornat,
avances frenètic sense camí
perquè tu ets el teu destí.
i el record només l’alleuja.
Però,
hi ha quelcom entre tu i l’espai-temps
que no es mou mai,
com una petja al ciment.
Encara que avui hagis tornat,
avances frenètic cap al teu indret.
Perquè tu ets un viatge infinit
i estàs sempre a mitja ruta,
com una petja al ciment
que no s’immuta per res.
Encara que avui hagis tornat,
avances frenètic sense camí
perquè tu ets el teu destí.
posted by Rufí at 10:20 a. m.
2 Comments:
molt bo alex, nomes espero que un dia no fiqui el peu al ciment i m'hi quedi enganxat, pero segur que aquell dia tindre a un pare abraçador que m'hi treurà.
Qué bé aquest instant de paraules teves abans d'anar a dormir...Preciós...Una abraçada,"a".
Publicar un comentario
<< Home