El limit de la pell
Volia anar al cirugià plàstic, però es va equivocar i es va posar en mans d'un taxidermista.
posted by Rufí at 8:37 p. m.
Rufí, padre abrazador, flautista sin flauta y sátiro trajeado. Ahora bailo a golpe de clavícula. No quiero navegar a la deriva, no quiero quedarme en la superficie. El barco es una isla artificial, es otro trozo de tierra creado por el hombre. Prefiero bucear.
posted by Rufí at 8:37 p. m.
1 Comments:
vaja,vaja...no sé si coneixes algú que hagi acabat en aquestes condicions, en un món tan friki com en el q vivim, no m'estranyaria pas.
Vés a saber si els nostres caps no acaben penjats de la paret d'alguna casa com a gran trofeu.
D'altra banda, això dels cirurgians és un ghetto en el q no m'agradaria capbussar-me ni boja. A més, amb els nostres esmorzars, crec q no tenim al cap la idea de ficar-nos entre bisturís, no?
Publicar un comentario
<< Home