jueves, enero 22, 2009

L'art de xifrar

Molts escriptors encripten els seus textos perquè quan algú els llegeixi no entengui el que han escrit i es pensi que l’escriptor es tan intel·ligent que el que escriu es gairebé inintel·ligible pels altres mortals. L’encriptació d’aire és una pràctica molt desenvolupada actualment entre els periodistes que no saben que dir però si com dir-ho. Codifiquen la ignorància pequè sembli intel·ligència. Un negoci molt rendible.

Rufí

3 Comments:

Blogger Pit said...

Rufí! Al Magazine de La Vanguardia hi havia una carta signada per un tal Alez Rufí. C'est toi? O és que realment hi ha un AleZ Rufí voltant per aquests mons de Déu?

Gelines

12:40 p. m.  
Blogger Pit said...

Haha! No era res de l'altre món. El vaig presentar a un concurs i vaig quedar finalista, per això me'l van publicar, però res més. I d'això ja fa uns cinc anys o més. I sí, quina merda que falti una pàgina. Si el trobo, te l'envio..., crec que el guardo al PC de casa dels meus pares.
Jo també n'he llegit alguns dels teus! Feia temps que no visitava el teu bloc, i m'ha agradat especialment el de l'home perfecte que es posa crema hidratant amb pot d'home, és clar. Un petó.

2:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

No podia estar mas de acuerdo, la venta de humo en el periodismo esta extendidisima hoy en dia, ya lo vaticino la Campos en su momento, 'las bolsas!, las bolsas!' (de sus ojos)

S.Kappka

8:14 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home