Espais en blanc

He deixat molts espais en blanc tramposos, sense malícia, programats per si una lletra innocent es passeja tranquil·lament per la pantalla de l’ordinador i en trepitja un sense voler es converteixi en cursiva; o sobtadament li surti un terra no desitjat sota les potes, que no la deixi volar mai més; o encara pitjor, que es torni més fosca, negra, negreta i quedi marcada per sempre per un estigma: no poder tornar a sentir la llibertat de poder passar desaparcebuda entre les altres lletres.

Rufí