miércoles, noviembre 12, 2008

Més contactes

Després de parlar amb ell amb la intenció que em donés algun contacte interesant, vaig trucar a la persona que ell m'havia recomanat. Però quan aquesta em va respondre, no recordava ni perquè l'estava trucant ni com es deia l'anterior interlocutor que havia trucat feia un parell de minuts i que m'havia adreçat a l'interlocutor que ara em preguntava que qui dimonis era jo.

Així que li vaig dir que no era important qui fos jo sinó que el que de debó havia de tenir en compte era que jo el trucava de part de l'interlocutor que feia dos minuts havia parlat amb mi. Amb dades tant indeterminades entenc que pensés que el que deia no era cert i que en definitva no confiés en mi. Tanmateix, el fet que truqués de part d'algú, encara que en aquell moment jo no el pugués identificar, el va tranquilitzar bastant. I la següent pregunta, com es lògic, va ser que com era la veu l'anterior interlocutor. Si molt greu o molt aguda. Però després d'intentar descriure la seva veu comparant-la amb les tonalitats de les veus dels cantants de moda vam arribar a la conclusió que havíem d'anar per altres dreceres.

Llavors em va preguntar una cosa tant bàsica com si no havía escrit el nom de l'anterior interlocutor a la meva agenda de contactes o com a minim a un paper que estigués a prop del telèfon. A meva agenda era absurd buscar-hi res perquè estava plena fins a dalt de contactes. A més quin era el darrer que jo havia escrit era una cosa impossible de saber a no ser que hagués pogut analitzar quin d'aquells telefons estava escrit amb la tinta més fesca. Però això són coses dels experts i jo malauradament no sóc un d'aquests experts que tantes i tant diverses coses corroboren als informatius.

Desistint de la idea de descobrir de part de qui venia, l'interlocutor em va dir que es fiava de mi i que ell ja havia passat per aquest tràngol altres vegades.

- Per què m'has trucat doncs noi? - em va preguntar.
- Ah res, només volia saber si vosté em podria donar més contactes.


Rufí