miércoles, octubre 18, 2006

La recerca

Si la nit m’emmotlla el cervell
com una massa d’aigua i farina,
el ball em posa a coure al forn
i el vi m’adorm perquè no xiscli de dolor...

I si després el llit em rep amb gana
com la mà d’un indigent,
m’abraono al seu polze
i el coixí em sacseja per fugir...

Res més inserit en mi que l’espera.
Ningú em devora, ningú em viola.
Res i ningú,
només una altra nit.

Ru...fí

1 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Aquest és genial! una manera molt personal i descarnada de parlar de soledat.

Per cert, ja estàs als meus links. I recorda, ha nascut u nou blog: "www.pisupaints.blogspot.com"

5:37 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home