miércoles, noviembre 12, 2008

Més contactes

Després de parlar amb ell amb la intenció que em donés algun contacte interesant, vaig trucar a la persona que ell m'havia recomanat. Però quan aquesta em va respondre, no recordava ni perquè l'estava trucant ni com es deia l'anterior interlocutor que havia trucat feia un parell de minuts i que m'havia adreçat a l'interlocutor que ara em preguntava que qui dimonis era jo.

Així que li vaig dir que no era important qui fos jo sinó que el que de debó havia de tenir en compte era que jo el trucava de part de l'interlocutor que feia dos minuts havia parlat amb mi. Amb dades tant indeterminades entenc que pensés que el que deia no era cert i que en definitva no confiés en mi. Tanmateix, el fet que truqués de part d'algú, encara que en aquell moment jo no el pugués identificar, el va tranquilitzar bastant. I la següent pregunta, com es lògic, va ser que com era la veu l'anterior interlocutor. Si molt greu o molt aguda. Però després d'intentar descriure la seva veu comparant-la amb les tonalitats de les veus dels cantants de moda vam arribar a la conclusió que havíem d'anar per altres dreceres.

Llavors em va preguntar una cosa tant bàsica com si no havía escrit el nom de l'anterior interlocutor a la meva agenda de contactes o com a minim a un paper que estigués a prop del telèfon. A meva agenda era absurd buscar-hi res perquè estava plena fins a dalt de contactes. A més quin era el darrer que jo havia escrit era una cosa impossible de saber a no ser que hagués pogut analitzar quin d'aquells telefons estava escrit amb la tinta més fesca. Però això són coses dels experts i jo malauradament no sóc un d'aquests experts que tantes i tant diverses coses corroboren als informatius.

Desistint de la idea de descobrir de part de qui venia, l'interlocutor em va dir que es fiava de mi i que ell ja havia passat per aquest tràngol altres vegades.

- Per què m'has trucat doncs noi? - em va preguntar.
- Ah res, només volia saber si vosté em podria donar més contactes.


Rufí

martes, noviembre 04, 2008

Al borde de la locura en un piso de l'Eixample

Te reconozco por detrás
aunque lleves un traje beis al que no me tenías acostumbrado.
Te toco la espalda cerca del cuello,
el lugar preferido de los nudos,
y te giras soltando un gemido sordo de dolor
y me miras con cara de fatiga,
Te pregunto como te va (y no se porqué te lo pregunto porque está claro que estás mal, te encuentras fatal, tu vida no te gusta, o como mínimo sé que tu trabajo no te gusta, ser abogado de cansa, te pesa, y lo notas en la espalda cerca del cuello,
el lugar preferido de los nudos.
Pero entonces pienso. Ah! Pero si no eres tu. Si Alba me dijo el otro día que lo habías logrado
que vivías en una casa alquilada en un pueblo pequeño de Tarragona y que trabajas en el Ayuntamiento de ese pueblo pequeño de Tarragona. I que la actividad del Ayuntamiento por lo pequeño que es ese pueblo de Tarragona es muy frenética y que te lo pasas bomba porque eres el chico multiusos (aquí no te confundas: apreciado por tus múltiples virtudes).
Y entonces le digo al chico del traje beis que ya sé que no eres tú y que cuando te vea a ti, probablemente en un pueblo pequeño de tarragona rodeado de naturaleza, te diré que en medio de Barcelona rodeado de naturaleza muerta he visto a un chico con un traje beis y que desde atrás me ha parecido reconocerte. Pero no te preocupes Alex, no eras tu.

Rufí

El nostre projecte

Arribo tard i plou intensament i estic xop perquè he vingut en moto. Ara que és obvi que el nostre projecte s'enfonsa i mesos d'esforç i d'il.lusions rellisquen per la vorera, els nens s'han quedat sota les arcades i fan un ulls tristos que s'expliquen a la cara negra de les pales que tenen a les mans i a la taula de ping-pong que hi ha al bell mig del parc sota el diluvi. Davant l'evidència que d'aquí a uns minuts els nens estaràn distrets agitant les seves pales cap a boles imaginàries a l'aixopluc de l'aigua somric profundament alliberat i obro els braços abraçant la pluja, mentre miro el gran bassal on s'ofega agònicament el nostre projecte.

Rufí