Cinquanta-sis vegades

Vaig mirar-lo als ulls buscant un reconeixement en aquella mirada perduda. Amb complaença, amb ataraxia, amb la mà al cor, amb desesperació, abraçant-lo amb totes les meves forces... Una rera l'altra, li vaig preguntar cinquanta-sis vegades si m'estimava. Cinquanta-sis maneres dieferents de fer-li la mateixa pregunta, però res. Continuava impassible, còmodament arraulit al sofà marró, amb el morro enfonsat entre les dues potes davanteres.

Rufí