jueves, mayo 01, 2008

Recepta per casats

Com si el meu cos fos una recepta,
esperes que les meves reaccions
es cuinin, a foc lent i
em remous.

Em remous
com si la meva forma de ser,
hagués de concloure
en un gust concret.

"Però que difícil! -penses-
compensar aquests ingredients
que a cada minut
canvien de forma i de natura".

Sents paraules boniques i
t'amargues
perquè no te les creus.

Perquè no vols sentir-les,
sents paraules amargues
i t'amagues.
I un dia de sobte creus
que potser t'has equivocat,
endolçes les teves conviccions,
m'ensucres, i de nou
em remous.

Al mercat es més fàcil -et dius-
trobar-hi les coses.
Al mercat, sempre saps
a quina paradeta anar -t'enganyes.

Ara baixes la temperatura
perquè l'olla no vessi
l'escuma que, tot d'un cop,
emergeix com una ira sense causa.
Perquè -segons tu-
no has pujat en cap moment el foc.

I esperonat per la proximitat
de la degustació,
tornes a llençar-hi sucre,
sucre i mel i melmelada d'aranyons
que -a tu- tant t'agrada.

Llavors, uns segons abans d'apagar el fogó,
tastes el postre
i és salat
terriblement salat.

"Fatal -penses-
ho he fet fatal!"
I et poses una mà al front meditant
"¿què dimonis hauré fet malament?"
i no t'adones que amb l'altra mà,
convertint-me en un pas més
del llibre de cuina
que hi ha sobre el marbre,
de nou,

em remous.

Rufí