lunes, febrero 16, 2009

Carnaval

El nen pensa
en la capa vermella
i el pantaló blau
en el braç estès,
el puny tancat
i el rínxol de gomina,
en una S que en el millor dels casos
no és la dels dòlars.
El nen és doncs, massa optimista,
només es fixa en qui surt de la cabina
i creu que l'únic perill que hi ha
és la criptonita.
El nen es pensa
que pensa,
el pobre nen
es disfressa de disfressa
i no de Clark Ken.

Rufí

miércoles, febrero 11, 2009

La resposta curta

Quan tenia set anys li vaig preguntar a la meva mare perquè el seu amic Lluís es dutxava tantes vegades (tres o quatre al dia) i ella em va dir "quan siguis gran ja ho entendràs fill". Ara que tinc canes em pregunto per què el LLuís es dutxava tantes vegades (tres o quatre al dia) i encara no ho entenc.

Rufí

lunes, febrero 09, 2009

que no hi ha pressa

No deixis que el teu jo s'avanci,
ni tan sols uns metres
Digue-li que no hi ha pressa.

Si el perds de vista
qui sap on anirà a esbargir-se,
qui sap en quin estat te'l trobaràs
quan arribis esbufegant
amb les galtes vermelles
a l'Avinguda Paral.lel
i te'l trobis estirat a la vorera
entre dos triciclomotors.

Digue-li que no hi ha pressa.
Que no t'agafi
ni tan sols uns metres.
No sigui cas que quan te'l trobis a terra
els seus llavis delirin
exactament el que penses.

Rufí

miércoles, febrero 04, 2009

L'aixeta

Faria falta una bona
capsa d'eines
i moltes mans.
La goma aillant esta podrida,
es rovella
pel cargol i la femella,
la pica vessa,
s'innunda
l'ull de bou.

Dins del seu mono blanc
l' astronauta mig xinès,
mig iranià, amb faccions
caucàsiques i accent americà,
observa
el degoteig dels pols.

I ningú la tanca.

Rufí