buceando

Amic

2012-01-26T20:52:00.012+01:00

T'esquinça el palmell de la mà

la meva pell d'escorça.

Com un tronc buit

el meu cos ressona

amb la teva força,

mentre la lluna forada la nit.

Rufí

Llibres

2012-01-26T20:42:00.004+01:00

Tinc la llibreria massa plena de llibres que he deixat a mitges. A partir d'ara, de tots els llibres que passin per les meves mans, només en llegiré el final.

Rufí

El pèndol

2012-01-16T17:49:00.004+01:00

Si el cor fos dur com una pedra...
Però el cor es tou,
el pèndol s'hi ha clavat
i el rellotge
s'ha aturat per sempre.

Rufí

La maleta

2011-12-14T12:44:00.005+01:00

Faig la maleta trist al matí.
A la tarda ella la desfà.

Faig la maleta i ella es desfà.

Per molt pes que hi posi,
per molt que hi vulgui carregar
la nostra vida,

quan l'agafi per marxar

la maleta serà buida.

Àlex Rufí

Paràlisi

2011-12-03T18:41:00.003+01:00

La teva mà vol retrobar la meva ànima,

però només toca cos.

La paràlisi no em permet distingir

si està bullint

o si és massa freda.

La única cosa que noto

és que em crema.

Alex Rufí

El toc de gràcia

2011-12-03T18:40:00.000+01:00

Si em vols matar només m'has de dir que ja no m'estimes.

Rufí

Pica i martell

2011-11-30T11:25:00.006+01:00

Per mi encara ets una muntanya misteriosa i tot i així em dius que no hi ha ningú que hagi arribat mai tan endins de les teves grutes com jo. "Mai ningú ha recorregut tants quilòmetres com tu", em dius, com una altra forma de dir-me que m'estimes.

Mai et podré explorar del tot. Quan arribo al fons d'una d'aquestes grutes penso si no seria millor que comencés a excavar la roca amb la pica i el martell. Llavors m'aturo i em quedo bocabadat davant la paret fosca, amb un sol pensament: "Quan ho hagi explorat tot ja no hi haurà ni coves, ni misteris, ni muntanya."

Alex Rufí

Cobdicia

2011-11-29T08:07:00.002+01:00

No visquis per tenir-ho tot i no moriràs amb por de perdre-ho tot.

Alex Rufí

Ràpid

2011-11-25T11:02:00.002+01:00

Corro fins on m'arriben les forces cap a la pressa.

Rufí

Faquir

2011-11-24T20:55:00.008+01:00

El gerro de la taula del menjador.

L'has trencat dins meu.

Els vidres se'm claven al fons del cor,

però no sento res.

M'estiro al llit.

Sóc un faquir.

Les teves paraules son punxes de ferro,

però no fan mal.

La porta de casa és tancada

i el gerro encara està sencer

damunt la taula.

Dins meu

el vidre esmicolat

m'esquinça l'ànima.

Rufí

La collita

2011-10-29T04:02:00.008+02:00

Arriba l'hora de collir

s'ajup i s'exaspera,

l'esquena li fa mal.

Buides com closques de cargol

les llavors dormen a l'asfalt.

Alex Rufí

No hi ets

2011-10-24T23:42:00.011+02:00

Sento que estàs freda,

allunyada.

Ets una mà morta,

erma,

un paissatge d'hivern,

un braç inert

que intenta abraçar-me.

Les ales vols batre i volar

però només ets

un àngel de marbre.

Rufí

El secundari és el protagonista

2011-09-10T08:57:00.004+02:00

D'alguna manera el secundari és el més important perquè sense ell el protagonista no podria ser-ho. Aquí és on rau el protagonisme del secundari. Sense ell el protagonista seria el secundari, que no podria ser mai el secundari perquè llavors no hi hauria protagonista. O bé, sí, clar, llavors hi hauria protagonista, però seria el secundari. Per això es pot dir amb contundència que el secudnari és el protagonista i que el protagonista no té més protagonisme que qualsevol dels secundaris.

Rufí

Esclau

2011-07-28T14:09:00.003+02:00

La llibertat m'encadena al desig permanent de ser lliure.

Rufí

Reset

2011-07-28T10:48:00.008+02:00

Vull escriure aïllat de l'exterior,

sentir l'aigua glaçada acarciciant-me les genives.

Vull sentir la por i el record de la teva mirada

per veure com gradualment oblido les teves faccions.

Vull viure en aquest paradís de foscor,

que la llum no em cegui

que cap veu em deixi sord

cap paraula, mut,

cap olor mancat d'olfacte

cap imatge , cap contacte,

cap pell cap so

sol

sense mans on aferra-rme

lliure de tot allò que estigui establert o fix:

Només així podré saber si jo sóc jo,

o jo sóc vosaltres.

Rufí

Morts

2011-06-07T16:12:00.001+02:00

Li va preguntar si ja estàven enterrats perquè morts ja ho estàven des de feia anys.

Rufí

Els extrems

2011-03-26T18:13:00.004+01:00

Sóc un amant dels extrems

m'encanten!

i no m'agraden gens,

els odio!

odio els extrems.

Rufí

El boig

2011-03-19T05:02:00.004+01:00

Vaig quedar amb el boig,

li deien el boig

i jo pensava que no podia ser,

que segurament no estava boig.

Va començar a parlar

i vaig veure que sí

que en realitat

estava boig,

boig com una cabra.

Llavors el vaig mirar fixament,

al fons dels ulls,

i em va semblar que li tocava l'ànima

i vaig veure que sí

que estava completament

d'acord amb ell.

Rufí

Declaració d'amor d'un pessimista enamorat

2010-08-19T09:42:00.004+02:00

És una llàstima amor que ens haguem conegut, perquè ja no podré tornar a conèixer ningú com tu.

Rufí

Cinquanta-sis vegades

2010-08-16T15:11:00.008+02:00

Vaig mirar-lo als ulls buscant un reconeixement en aquella mirada perduda. Amb complaença, amb ataraxia, amb la mà al cor, amb desesperació, abraçant-lo amb totes les meves forces... Una rera l'altra, li vaig preguntar cinquanta-sis vegades si m'estimava. Cinquanta-sis maneres dieferents de fer-li la mateixa pregunta, però res. Continuava impassible, còmodament arraulit al sofà marró, amb el morro enfonsat entre les dues potes davanteres.

Rufí

Primera lliçó

2010-08-11T18:36:00.008+02:00

El MESTRE i el DEIXEBLE estan sols a la cambra. El silenci és absolut.

MESTRE- Escolta el teu cor.

DEIXEBLE - (el DEIXEBLE parla mentre es posa la mà al cor) Mestre, batega!

MESTRE- Bona senyal fill, bona senyal.

Rufí

Els japonesos

2010-08-07T10:33:00.004+02:00

El Japó trenca l'antagonisme entre la tradició i la modernitat. Els japonesos són més moderns i alhora més tradicionals que nosaltres.

Rufí

Pot ser...

2010-07-12T08:05:00.006+02:00

Més d'un cop t'adormiràs pensant que allò que no has fet o no has dit per falta de coratge ho acabarà expressant el teu cos d'alguna manera; ho acabaran manifestant els personatges d'un dels teus contes; o alguna de les teves il·lustracions... Pot ser.

Rufí

Miratge

2010-07-06T11:14:00.006+02:00

En el fons mai he escrit fins al fons. Sempre em quedo surant i no puc veure gairebé res perquè no porto ni ulleres ni tub. Només en dies tèrbols, quan l'aigua és cristal·lina, intueixo algunes ombres endinssades i em puc imaginar què són. De vegades també pot succeïr que un espectre s'apropi, que cada cop es defineixi més i m'esglaï el cor. Fins i tot pot passar que un cos ascendeixi, salti per sobre meu i m'esquitxi, però ni tan sols llavors puc assegurar que no ha estat un miratge.

Rufí

On

2010-06-16T07:54:00.004+02:00

Potser va ser aquella pedrera

aquella paret vertiginosa

o l'immens cub buit que creava.

Potser va ser uns minuts abans

quan jugavem a amagar-nos

entre els rocs i els arbres menorquins.

En aquell espai reberberant

on les úniques veus nítides eren les nostres,

vam celebrar que la dansa contemporània

ens semblava una presa de pèl.

En aquell espai sense temps

quan jeies a la inmensa escala

i jo pujava fent equilibris amb la teva aigua

i la meva cervesa.

Allà ho vaig descobrir

Allà et vaig veure

una paraula que has escrit mil cops i de sobte et sembla aliena

i de sobte l'entens i els seus ulls canvien de color

per sempre.

Rufí

El pureta immortal

2010-06-11T14:20:00.002+02:00

"No arriben". Una setmana després de l'emancipació, l'Andreu, un individu trentallarg i aturat, ha comprovat que no arriben. Per molt que obri i tanqui els calaixos, per molt que esperi, no hi apareixen els calçotets nets com succeïa a casa dels pares. Cada cop que obre el calaix i se'l troba buit pensa: "No arriben".

Suicidi

2010-06-01T11:57:00.005+02:00

M'estimbo al teu pit.

Els primers cops no em trenco.

Com una ampolla,

m'estimbo de nou

i esclato al teu cor:

un immensa proa

de carn congelada.

Rufí

Convalescent

2010-05-31T01:00:00.005+02:00

Sura

l'aspirina efervescent

que em donarà la força.

Una lluna artificial

ingràvida

sura

per combatre la meva

natura.

Rufí

Mort cerebral

2010-05-30T22:14:00.003+02:00

Llavors no era avorrit

res del que feiem...

Rufí

Esperança

2010-05-26T11:42:00.004+02:00

Ploro pedres negres,

terra volcànica

brollant dels meus ulls

que mai no s'assequen,

lava

que al seu pas lent,

em crema la pell,

brollant del meu cor

que mai no s'eixuga.

Rufí

Biodesagradable

2010-04-28T10:53:00.002+02:00

Persona amb aura de neteja espiritual propia dels santificats que es caracteritza per reciclar compulsivament i creure que els seus ideals ecocorrectes li permetran accedir al petit troç de troposfera que encara resta incorrupte per la pol·lució. Individu que sempre esmorza muesli, que compta les fulles d'enciam, i que converteix en compostatge les seves tifes. Ésser que en definitiva ha anat en bicicleta tota la vida i ara li fa ràbia el bicing perquè li ha tret el protagonisme al que poc a poc, pedalant, s'havia acostumat.

Rufí

Sant Francesc d'hatxís

2010-04-09T03:05:00.002+02:00

El primer ecologista de la història,

el primer amant dels animals,

ja té un deixeble vegetarià.

Rufí

Fumar

2010-04-05T11:40:00.004+02:00

Qui va fer creure al món que xuclar cilindres esgrogeidors de dits i emissors de fum pudent i tòxic és un acte eròtic, és un geni.

Alex Rufí

Impotencia

2010-03-19T11:54:00.011+01:00

¡Muérdeme anciana desdentada!

¡Muérdeme en el vientre!

Tus encías muertas

nunca serán dientes.

Rufí

Els quasinosaltres

2010-03-14T20:49:00.004+01:00

Són aquells que gairebé pensen el que nosaltres pensem. Són els que caminen per terres que acabem de trepitjar, que deixen les seves petges uns centímetres més enllà de les nostres. En essència diuen les mateixes tonteries i cometen el mateix tipus de delictes que nosaltres, però són extranys. Potser cambia alguna lletra, però bàsicament tenen els nostres noms. Són desconeguts i no són benvinguts a taula perquè, tot i que són com nosaltres, no tenen res a veure amb nosaltres. Són els quasinosaltres.

Rufí

La sanció del silenci

2010-03-03T12:21:00.005+01:00

Un cop violent m'hagués fet reaccionar al moment, però aviat hagués caigut en el mateix error. En canvi, la sanció del silenci no em faria reaccionar fins després de molts anys. Quan es va manifestar als meus dits, vaig entendre que feia temps que aquell buit m'estava canviant desde dins. Aquell corc mut havia devorat els meus crits podrits.

Rufí

Vellvinguts

2010-02-18T02:15:00.003+01:00

La història d'un país l'escriuen els que venen. Els que hi són, només són els que un dia van venir.

Rufí

De postre, un suc de taronja

2010-02-16T19:10:00.003+01:00

A la vida hi ha exprimidors i taronges.

Les taronges fan olor, són fruits sabrorosos que créixen gronxant-se en culumpis de tija.

Els exprimidors les arranquen del culumpi, les tallen per la meitat i els claven una daga de plàstic al cor, per buidar-lo.

Els exprimidors són uns fills de puta.

Alex Rufí

Les notícies

2010-02-05T10:34:00.004+01:00

Les notícies són intencions emmascarades de fet,

mentides escrites aplicant estrictament el reglament de la veritat,

opinions repicades perquè càpiguen al troç de pàgina que els pertoca.

Alex Rufí

Tot per tu

2010-02-04T17:54:00.006+01:00

Ja no tinc gana, per això et dono menjar.

El metge m'ha dit que no mengi tant,

et dono menjar perquè no em vull engreixar.

El greix és culpa.

No et donaré menjar per allargar la teva vida,

et donaré prou menjar com per allargar la teva mort.

et dono menjar perquè estic fent una dieta hipocalòrica,

perquè em miro al mirall i sóc com un hipopòtam

amb la panxa plena de culpa.

Per molt que ho intenti

tot el menjar que t'atansi estarà podrit.

Impregnat d'una culpa indigerible.

¿En vols més?

Alex Rufí

Psicatrius

2009-12-10T17:40:00.010+01:00

El temps passa i continuo jugant a amuntegar peces. Dues sobre l'altre. Una sobre les altres. En vertical, una a cada lateral de la peça que està recolzada sobre la seva esquena negra. Procurant evitar la semiesfera metàl·lica que hi ha al melic de cada cara blanca. En horitzontal, unint dues peces que senyalen cap al cel en paral·lel. Esquivant els petits solcs negres que marquen per sempre la vida de cada peça, psicatrius on no vull relliscar. Per això amb cura torno a posar-ne dues més en vertical.

Ja noto la tremolor de l'estructura, però no pararé de posar-ne fins que la meva obra es desplomi davant dels meus nassos. I quan senti l'estrèpit de cossos de plàstic sobre la fusta no podré evitar somriure, nerviós com un nen. Havia de passar en algun moment o altre. Ja ho sabia, però la destrucció sempre em sorprèn.

Rufí

Els joves de veritat

2009-11-17T21:04:00.003+01:00

Hi ha una generació, ja no tan jove, que es caracteritza perquè continúa intentant escriure bé els correus electrònics, sense cap falta ortogràfica, amb la única intenció de demostrar als altres que no és un garrulo. En canvi no té problemes en enviar els sms encriptats en abreviatures, sinalefes, sigles, acrònims i trancripcions fonètiques sempre qescurcin l txt. Els joves de veritat han estés aquest nou idioma a qualsevol comunicació escrita sense complexes. Saltant-se un prejudici inútil amb el lloable objectiu de estalviar-se lletres innecessàries.

Rufí

Crisis

2009-10-31T17:53:00.007+01:00

Baja un mormón por la calle Escorial con la compra.
Viene del super cabizbajo, lleva gafas de empollón.
Un mormón: camisa blanca. Mike Hardy:
en el pecho el cartelito del buzón.
Baja un mormón por su puesto cabizbajo,

un mormón sin su clon.

Rufí

No et queixis

2009-10-27T00:07:00.007+01:00

Jove treballador mal remunerat, deixa't vexar. No perdis l'oportunitat de ser mortificat pel director. La millor forma de digerir la humiliació és empassar. L'única forma de suportar el fuet és rebre'n cops a diari. Desperta't jove empleat, agraeix cada minut de feina. Pensa que podries estar a casa amb els pares demanant diners per anar a fer una miserable cervesa amb els amics. No ho dubtis, convertir l'esclavitud en habitud és l'única forma de sentir-se lliure.

Rufí

Provocar

2009-10-15T11:49:00.002+02:00

Abans per ser provocador s'havia de ser rebel com el James Dean,

ara s'ha de ser retrògrada com el Salvador Sostres.

Rufí

2009-09-15T09:21:00.002+02:00

De vegades m'oblido del meu personatge i penso massa en mi.

Rufí

L'intestí gros

2009-09-13T11:23:00.010+02:00

Remou la brossa amb l'estómac regirat per una febre buida i a la vegada insaciable. Busca com un caçador de bolets d'or, amb l'instint afilat, destriant les bosses que no contenen premi, que són la immensa majoria. Un drap brut pot servir per amortir les agulles del fred que se li claven als peus cada nit negra, quan finalment s'estira i tot el dolor aprofita que baixa la guardia per abraçar-lo. Una abraçada contraria a l'abraçada, com la d'un violador a la seva víctima després d'acabar la feina.

Evidentmet l'or que busca és figurat. Trobar un bracalet o un anell d'or, extraviats mercè del sabó antigreix, seria talment com trobar un embàs de tetrabrick. Qui donaria crèdit a aquell or arraulit a la mà bruta d'un indigent?

No, no... L'or que busca és menjar pels coloms, és la pera que la Mireia va mossegar per primer cop i va tornar a deixar al plat per últim cop perquè estava massa verda. L'or que busca és fred i costa de mastegar, com l'or de veritat. Per això quan obre la tapa del container i a dalt de tot hi veu una bossa de supermercat pensa que estaria bé que no hagués d'enfonsar les mans dins del sempre imprevisible rebuig. Que estaria bé que aquella bossa contingués or. Però també pensa que poques vegades un bolet dels bons està tant a la vista, sempre cal buscarlos a l'ombra humida, a l'humus, sempre més olorós a les profunditats del bosc i més pudent a les del contenidor. I quan agafa la bossa sense esperança i nota que està calenta no pot evitar pensar en un entrepà de llom i formatge. Però aquest és el camí que prèn la seva imaginació, fugaç, empalagada per la febre d'or. Continuarà burxant a l'intestí gros de la humanitat i de les seves mascotes, buscant un desperdici aprofitable. Ni tant sols obrirà la bossa de supermercat, perquè sap de bona tinta que conté una merda de gos.

Rufí

Descodificar al político

2009-09-12T22:02:00.005+02:00

Si alrededor hay árboles de cartón piedra y soldados disfrazados de Blancanieves, el traje de camuflaje puede ser de los baratos.

Aquí i allà

2009-08-06T15:55:00.004+02:00

Aquí, portar una bici atrotinada, a poder ser una bh rovellada fins als pedals, amb un cistell tant desfet que ja ha perdut tota utilitat (excepte, ovbiament, l'estètica) és ser especial. Genera enveja. Millor que cada nit la pugis a casa encara que visquis a un tercer pis sense ascensor (amb principal i entresol) al teu magnífic pis del Born.

Allà portar una bici atrotinada és normal, en cas que tinguis bici... Portar l'últim model de bici plegable i amb motor ja és més sospitós. Genera enveja. Millor que estigui ben clar d'on l'has tret i que la comparteixis amb tot el poble, si no vols que t'acusin d'haver-la obtingut amb bruixeria i que li passi o et passin coses extranyes. Aquí, ser diferent és ser original, ser guai. Allà, és ser perillós.

Rufí

El sospitós

2009-07-28T23:16:00.005+02:00

Va entrar a la botiga amb cara de pau, cara de calma espiritual, de serenor, amb un somriure tant relaxat que es desfeia a mig camí. Veient aquella cara desmesuradament feliç qualsevol hagués sospitat. El rictus estàndar d'una cara per anar bé ha de ser seriós. No massa potser, però al cap i a la fi seriós o si més no neutre, inexpressiu. No pot ser un somriure permanent. Ningú és feliç permanentment, ningú està còmode sempre, ningú somriu cada cop que la brisa marina li acarona les galtes. De fet, la brisa marina pot ser molt molesta, fins i tot pot ser catalogada de "vent del matí dels collons" o de "perquè s'ha d'aixecar aquesta ventada de merda cada cop que surto de casa per anar a treballar?".

Va entrar a la botiga amb la mirada perduda i aquell somriure sobreactuat, fingint que els pensaments que li passejaven pel cap eren agradables i el feien somriure inevitablement. Per això quan em va preguntar si estava lliure la cadira del meu costat li vaig dir que no. Aquesta està ocupada, i les 24 cadires que tens al teu voltant i que ara estan buides, estan ocupades. Qualsevol amb un dit de seny ho hagués fet.

En efecte. No va deixar de somriure.

El brocanter

2009-07-10T16:31:00.004+02:00

Va treure l'usb polsós del calaix metàl·lic.

La vida és un test (no cal respondre totes les preguntes)

2009-06-04T00:54:00.003+02:00

El Ramon i el Lluís són amics, els dos estan a la plaça Rius i Taulet i els dos, entre moltes altres coses secundaries, intenten lligar amb una argentina que està boníssima. L'argentina parla amb tots dos. Ells estan acostumats a lligar, es mouen comodament entre comentaris insubstancials però graciosos i mirades picants que son les autèntiques missatgeres de la nit. Però si ells s'hi senten còmodes ella el doble. La noia fa un acudit dolent que sap que es dolent però que, com que està boníssima, es pot permetre. El Lluís riu, el Ramón es descollona. Exagera -pensa en Lluís- se li veu massa el llautó. I es clar que se li veu, no veus que l'està mostrant tot Lluís? Se l'està jugant a una sola carta.

Al cap d'uns segons de conversa sobretot corporal, l'argentina sospira: ay Ramon... Però no és un ay qualsevol, és un ay que desequilibra la balança, que la rebenta vaja. I seguidament diu -mentre el Ramon pensa que ja està al sac- porqué tu Ramon ¿de que trabajas? ¿de que trabajan ustedes chicos? I ho diu amb aquell accent que els posa a tots dos ben catxondos. Llavors el Lluís espera en silenci perquè sap que és el seu moment, un moment que miraculosament ha renascut del no res. Quan el Ramon hagi dit que treballa fent enquestes a la plaça Catalunya el Lluís inflarà , gaudint del moment, els seus pulmons, i dirà amb una veu greu i melosa: Soy arquitecto. No dirà, trabajo de aquitecto, dirà, soy aquitecto. Mentre en Lluís fa càlculs mirant els pits de l'argentina i contenint un somriure de victòria, en Ramón respon: 23 centímetros.

El orden de los productos no altera el factor

2009-04-29T19:31:00.004+02:00

Se suicidó y luego mató a su madre, a su padre, a su hermana y a su mejor amigo.

Rufí

Mentalorexia

2009-04-27T16:37:00.007+02:00

No respiro profundamente para que no emerja toda mi barriga. Y por esa misma razón tampoco pienso demasiado.

Rufí

Comunicocràcia

2009-04-05T21:14:00.003+02:00

Els mitjans públics tenen la missió de difondre el que vol el govern. La dictadura permet fer-ho de forma òbvia i sincera, la democràcia, en canvi, exigeix més subtilitat i hipocresia.

Rufí

Fotoprix

2009-04-01T16:07:00.003+02:00

Només queda un líquid
on posar el paper satinat
i sorgirà irreconeixible
la nostra imatge.

Mare,
no miris com la nit salvatge,
revela
els negatius de la ciutat

Rufí

Carnaval

2009-02-16T17:51:00.004+01:00

El nen pensa
en la capa vermella
i el pantaló blau
en el braç estès,
el puny tancat
i el rínxol de gomina,
en una S que en el millor dels casos
no és la dels dòlars.
El nen és doncs, massa optimista,
només es fixa en qui surt de la cabina
i creu que l'únic perill que hi ha
és la criptonita.
El nen es pensa
que pensa,
el pobre nen
es disfressa de disfressa
i no de Clark Ken.

Rufí

La resposta curta

2009-02-11T12:52:00.003+01:00

Quan tenia set anys li vaig preguntar a la meva mare perquè el seu amic Lluís es dutxava tantes vegades (tres o quatre al dia) i ella em va dir "quan siguis gran ja ho entendràs fill". Ara que tinc canes em pregunto per què el LLuís es dutxava tantes vegades (tres o quatre al dia) i encara no ho entenc.

Rufí

que no hi ha pressa

2009-02-09T22:44:00.005+01:00

No deixis que el teu jo s'avanci,
ni tan sols uns metres
Digue-li que no hi ha pressa.

Si el perds de vista
qui sap on anirà a esbargir-se,
qui sap en quin estat te'l trobaràs
quan arribis esbufegant
amb les galtes vermelles
a l'Avinguda Paral.lel
i te'l trobis estirat a la vorera
entre dos triciclomotors.

Digue-li que no hi ha pressa.
Que no t'agafi
ni tan sols uns metres.
No sigui cas que quan te'l trobis a terra
els seus llavis delirin
exactament el que penses.

Rufí

L'aixeta

2009-02-04T16:26:00.007+01:00

Faria falta una bona
capsa d'eines
i moltes mans.
La goma aillant esta podrida,
es rovella
pel cargol i la femella,
la pica vessa,
s'innunda
l'ull de bou.

Dins del seu mono blanc
l' astronauta mig xinès,
mig iranià, amb faccions
caucàsiques i accent americà,
observa
el degoteig dels pols.

I ningú la tanca.

Rufí

Caos

2009-01-29T07:49:00.006+01:00

Hay mucho más caos contenido en esta calle tan bien señalizada que en las aceras polvorientas de Kampala, donde los boda-boda van en contra dirección, donde cientos de minibuses se agolpan en el old taxi park. Allí hay mucho más orden que en la Diagonal, mucho más que dentro de ese pie adicto al café que quiere acelerar pero delante tiene un guardia urbano.

Rufí

Contar palabras

2009-01-28T08:21:00.004+01:00

Cada mente redacta un largo texto con sus cuerdas vocales durante toda su vida. Carla siempre está enganchada al teléfono, no para nunca de verbalizar todo lo que su cerebro genera, sea aprovechable o no. Ramón nunca se ha caracterizado por ser muy parlanchín, al contrario, es de aquellas personas que escuchan y escuchan y cuando parece que van a sentenciar tus palabras con una frase magnifica sonrien y continuan calladas, como si prefirieran guradarse la inteligencia en la mirada, egoístamente. Cuando Ramon pierda la vida a los 63 años en un trágico accidente de tráfico (si es que hay accidentes de tráfico cómicos) habrá pronunciado 12227500 palabras, sobre todo monosílabos. Desde entonces Carla dejará de hablar por los codos y relevará a Ramón en su estilo lacónico, guardándose el dolor en la garganta, irritada de tanto contener un llanto inútil de verbos perjudiciales. Sin embargo ya no habrá marcha atrás, cuando Ramón desaparezca Carla ya habrá recitado más o menos 408800000.00000005 palabras y aunque en ese momento continue hablando al ritmo de su amado, honrando sus silencios, cuando fallezca habrá llegado a las 414275000.00000005.

Rufí

L'art de xifrar

2009-01-22T10:05:00.004+01:00

Molts escriptors encripten els seus textos perquè quan algú els llegeixi no entengui el que han escrit i es pensi que l’escriptor es tan intel·ligent que el que escriu es gairebé inintel·ligible pels altres mortals. L’encriptació d’aire és una pràctica molt desenvolupada actualment entre els periodistes que no saben que dir però si com dir-ho. Codifiquen la ignorància pequè sembli intel·ligència. Un negoci molt rendible.

Rufí

Em conformo

2009-01-21T17:35:00.001+01:00

El teu silenci em desforesta,
em mustia poc a poc,
m’exprimeix les tiges,
m’eixuga, em desseca.

Ja ni tant sols vull que em reguis...
Em conformo amb flors de plàstic
que em decorin el tors
de colors vius.

Em conformo amb una eura
que em repti per l’esquena
i m’estrenyi el coll
i d’alguna manera
m’abraci.

Em conformo amb paraules,
l’olor a magatzem,
encara que sàpiga
que no et surten del cor.

Rufí

Espais en blanc

2009-01-14T12:31:00.002+01:00

He deixat molts espais en blanc tramposos, sense malícia, programats per si una lletra innocent es passeja tranquil·lament per la pantalla de l’ordinador i en trepitja un sense voler es converteixi en cursiva; o sobtadament li surti un terra no desitjat sota les potes, que no la deixi volar mai més; o encara pitjor, que es torni més fosca, negra, negreta i quedi marcada per sempre per un estigma: no poder tornar a sentir la llibertat de poder passar desaparcebuda entre les altres lletres.

Rufí

Sibarita

2009-01-13T18:40:00.002+01:00

Vull un mario bross, però siusplau no me'l posi gros, ni de peluix, ni molt menys representat per un humà (quin delicte!). Posi-me'n un de ben petit i pixelat, gairebe quadrat i que boti, sobretot que boti i es pugui introduir dins de determinats tubs verds.

Rufí

El dia és perfecte

2009-01-08T11:30:00.022+01:00

"Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!" Ho sap tot, ho té tot, aquell tot tant de blanc occidental, o sigui bàsicament: dona, casa i treball. I a més està sempre net i polit i té les ungles tallades, cada matí es dutxa a la mateixa hora, i a la mateixa hora es posa crema hidratant, en pot de mascle es clar, i el dia, el dia és perfecte. Tant que no tinc paraules més les que he dit, però tantost, a la nit, en Manel s'estira al llit i no pot tancar els ulls i no conta ovelles perquè això no ho fa ningú, és un pur convencionalisme, un pacte dels escriptors de contes infantils. S'adorm, en canvi, contant les vegades que avui li han dit: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!" .

I entra en somni maquinant un pla per ser imperfecte. Quan arriba al seu lloc de treball s'assegura que tothom el miri, que el silenci dels vouyeurs sigui d'observació absoluta. I mentre apropa el seu cul a la cadira en Manel es tira un pet sonor, gairebé puntxegut, amb la mala sort que sobre el so del pet s´ha sentit el tecleig de l'olivetti de l'Esteve, el més iconoclasta de l'oficina,
i l'únic que, com cada matí, ni tant sols ha saludat al Manel.
Llavors l'esperança del Manel és que algú li atribueixi la olor nefasta del pet i tots es riguin d'ell i no pot esperar i diu: "he sigut jo, el del pet he sigut jo!". Tota l'oficina riu i el Manel està gairebé satisfet, però llavors nota quelcom extrany en aquell riure general. No! no es un riure de burla, ni molt menys, sinó d'incredulitat, i l'Esteve diu: "Com vols que sigui teva aquesta pudor si no es ni tan sols humana, això ve de fora home, deu ser del polígon, de tant en tant n'arriben efluvis". I el missatge de l'Esteve, el més iconoclasta de l'oficina, en el fons ve a significar més o menys de nou: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!". I aquesta és la història del Manel: Ho sap tot, ho té tot, esta sempre net i polit i té les ungles tallades, cada matí es dutxa a la mateixa hora i a la mateixa hora es posa crema hidratant en pot de mascle es clar i el dia, el dia és perfecte.

Avui però justament quan s'està afaitant sense cura, desganat, es fa un tall. Tant bon punt veu brollar aquell fil de sang se li marca a la vena del coll la tendència suicida i esbossa un intent patètic de suicidi amb una gilet d'aquestes de tres fulles protegides amb una reixa especial, Gilette Macth 3, per posar un exemple. Exactament com fer un túnel a un mur de formigó amb una cullereta amb la mà dreta d'un esquerrà.

A l'oficina intenta exhibir el dors dels seus canells, però les rascades són tan superficials que ningú li dirà res excepte quelcom semblant a, o exactament: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!".

Per això avui (un altre avui) el Manel se´n va al Doctor Roca i es fa una revisió general. Assenyala al formulari: un ànalisi de tot siusplau (siusplau només ho pensa, perquè és educat).

Al cap d'uns dies en Manel rebrà els resultats on només hi faltarà una dedicatòria del Doctor Roca que, tot i que no hi és, en Manel sent ressonar dins seu. I diu així com ja us podeu imaginar: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor! Ho saps tot, ho tens tot aquell tot de blanc occidental o sigui bàsicament: dona, casa i treball. I a més ens enterraràs a tots amb aquesta salut de ferro. Per no recordar que estàs sempre net i polit i tens les ungles tallades. Cada matí et dutxes a la mateixa hora i a la mateixa hora et poses crema hidratant, en pot de mascle es clar, i el dia, el dia, encara que tu avui vulguis tempesta, és perfecte."

Rufí

Criticar no es fàcil

2009-01-06T23:19:00.001+01:00

La majoría de crítics televisius tenen el dubtós merit de trobar brossa a la brossa.

Rufí

La ciudad piensa

2009-01-06T12:01:00.004+01:00

La ciudad esta llena
de oportunidades
planificaremos, poco rato,
ya esta casi todo planificado,
iremos aquí y allá

La ciudad esa viva:
piensa por si misma.
Haremos esto y lo otro
y esto y aquello
y aquí y allá
y mientras tanto
dejaremos de existir.

Rufí

Una historia sin final

2009-01-06T01:40:00.004+01:00

La vida de un vivo es provisional
la vida de un muerto es estable
la vida es una historia sin final
el final de la vida
no es vida ya
ya es muerte
Es así:
siempre es el principio,
el preámbulo de la preparación
el currículum sobre la mesa,
siempre.

Rufí

Més contactes

2008-11-12T18:36:00.003+01:00

Després de parlar amb ell amb la intenció que em donés algun contacte interesant, vaig trucar a la persona que ell m'havia recomanat. Però quan aquesta em va respondre, no recordava ni perquè l'estava trucant ni com es deia l'anterior interlocutor que havia trucat feia un parell de minuts i que m'havia adreçat a l'interlocutor que ara em preguntava que qui dimonis era jo.

Així que li vaig dir que no era important qui fos jo sinó que el que de debó havia de tenir en compte era que jo el trucava de part de l'interlocutor que feia dos minuts havia parlat amb mi. Amb dades tant indeterminades entenc que pensés que el que deia no era cert i que en definitva no confiés en mi. Tanmateix, el fet que truqués de part d'algú, encara que en aquell moment jo no el pugués identificar, el va tranquilitzar bastant. I la següent pregunta, com es lògic, va ser que com era la veu l'anterior interlocutor. Si molt greu o molt aguda. Però després d'intentar descriure la seva veu comparant-la amb les tonalitats de les veus dels cantants de moda vam arribar a la conclusió que havíem d'anar per altres dreceres.

Llavors em va preguntar una cosa tant bàsica com si no havía escrit el nom de l'anterior interlocutor a la meva agenda de contactes o com a minim a un paper que estigués a prop del telèfon. A meva agenda era absurd buscar-hi res perquè estava plena fins a dalt de contactes. A més quin era el darrer que jo havia escrit era una cosa impossible de saber a no ser que hagués pogut analitzar quin d'aquells telefons estava escrit amb la tinta més fesca. Però això són coses dels experts i jo malauradament no sóc un d'aquests experts que tantes i tant diverses coses corroboren als informatius.

Desistint de la idea de descobrir de part de qui venia, l'interlocutor em va dir que es fiava de mi i que ell ja havia passat per aquest tràngol altres vegades.

- Per què m'has trucat doncs noi? - em va preguntar.
- Ah res, només volia saber si vosté em podria donar més contactes.

Rufí

Al borde de la locura en un piso de l'Eixample

2008-11-04T14:26:00.002+01:00

Te reconozco por detrás
aunque lleves un traje beis al que no me tenías acostumbrado.
Te toco la espalda cerca del cuello,
el lugar preferido de los nudos,
y te giras soltando un gemido sordo de dolor
y me miras con cara de fatiga,
Te pregunto como te va (y no se porqué te lo pregunto porque está claro que estás mal, te encuentras fatal, tu vida no te gusta, o como mínimo sé que tu trabajo no te gusta, ser abogado de cansa, te pesa, y lo notas en la espalda cerca del cuello,
el lugar preferido de los nudos.
Pero entonces pienso. Ah! Pero si no eres tu. Si Alba me dijo el otro día que lo habías logrado
que vivías en una casa alquilada en un pueblo pequeño de Tarragona y que trabajas en el Ayuntamiento de ese pueblo pequeño de Tarragona. I que la actividad del Ayuntamiento por lo pequeño que es ese pueblo de Tarragona es muy frenética y que te lo pasas bomba porque eres el chico multiusos (aquí no te confundas: apreciado por tus múltiples virtudes).
Y entonces le digo al chico del traje beis que ya sé que no eres tú y que cuando te vea a ti, probablemente en un pueblo pequeño de tarragona rodeado de naturaleza, te diré que en medio de Barcelona rodeado de naturaleza muerta he visto a un chico con un traje beis y que desde atrás me ha parecido reconocerte. Pero no te preocupes Alex, no eras tu.

Rufí

El nostre projecte

2008-11-04T13:37:00.005+01:00

Arribo tard i plou intensament i estic xop perquè he vingut en moto. Ara que és obvi que el nostre projecte s'enfonsa i mesos d'esforç i d'il.lusions rellisquen per la vorera, els nens s'han quedat sota les arcades i fan un ulls tristos que s'expliquen a la cara negra de les pales que tenen a les mans i a la taula de ping-pong que hi ha al bell mig del parc sota el diluvi. Davant l'evidència que d'aquí a uns minuts els nens estaràn distrets agitant les seves pales cap a boles imaginàries a l'aixopluc de l'aigua somric profundament alliberat i obro els braços abraçant la pluja, mentre miro el gran bassal on s'ofega agònicament el nostre projecte.

Rufí

Les noves religions

2008-10-15T09:47:00.005+02:00

Siguem religiosos o no, la culpa i el penediment, amb major o menor mesura, circulen amb impunitat per les nostres ànimes. Una prova fefaent d'aquest fenòmen és que els gimnasos són els llocs on més gent s'hi inscriu i no hi va. A primera vista això sembla un silogisme impossible, però tot pren coherència si tenim en compte que els gimnasos són els actuals expiadors de culpes, en substitució d'altres mètodes molt més aniquats però encara vigents com els confessionaris. No ens enganyem, la gent no s'apunta al gimnàs per està més en forma sinó per sentir-se lliure de pecat. Si una persona durant dues setmanes s'atipa de càterings i menús i no visita cap dia la sala de màquines, la culpa se li acumula. El penediment li ostrueix les artèries i se sent brut, perquè el greix li regalima per la mèdula espinal. Aleshores és molt probable que quan torni a fer esport es flageli per tot l'esforç que no ha fet en els darrers dies i el concentri tot en uns minuts. Al dia següent les agulletes tindran el mateix efecte que les iagues d'unes fuetades. Doloroses, però reparadores de l'ànima.
Ah! i si la persona en qüestió no hi va en tot el mes?
Doncs, no hi ha cap problema, perquè llavors arriba la factura salvadora. El mecanisme infalible. Si no hem cultivat prou el nostre cos durant un periòde i l'ànima està ferida i plena de culpa sempre ens queda, -d'aquesta penitencia no ens salvarà ningú- desembutxacar els calers. Res més tranquilitzador que pensar que hem abonat tot l'import i que continuem apuntats. I aquí és on resideix l'autèntic negoci dels gimnasos. Ells saben que la culpa i el pendiment són el motor dels seus clients i per això permten que la gent s'hi apunti indiscriminadament. Feu la prova, contacteu amb tots els clients del vostre gimnàs i feu-los venir a tots a l'hora. Segur que faran falta tres o quatre gimnasos com el vostre perquè hi càpiga tothom.

Rufí

2008-10-09T18:27:00.002+02:00

El millor remei per la hipocondria
és la malaltia.

Rufí

L'allibertat

2008-10-08T11:52:00.003+02:00

Els que ho saben millor
són els gossos
que esperen a casa
a que arribi l'hora de sortir al carrer:
La llibertat va molt lligada a una corretja.

Rufí

5 Minuts per a la actualitat i tornem, no canviïn de canal

2008-09-29T13:55:00.003+02:00

Aviat els diaris seran frondosos reculls d'anuncis on després d'una minuciosa recerca -el.ludint les coloristes imatges i contundents tipografies de la publicitat-s'hi podrà trobar alguna esmirriada notícia.

Les notícies

2008-09-23T16:09:00.004+02:00

Uesebes amb kilomegabits
d'informació efímera.
Milers de petites veritats
al servei d'una gran mentida.

Rufí

Nou periodisme

2008-09-16T17:16:00.004+02:00

La quantitat de notícies no depèn de la quantitat de fets noticiables, sinó de les notícies que s'hagin de dir per omplir el butlletí.

Rufí

Tropiezo para no caer

2008-09-11T08:54:00.018+02:00

Te admiro con devoción para no adorarte,
te imito con precisión para no plagiarte,
te sigo a cada paso para no acosarte,
te leo con atención para no escribirte,
te desconcierto para no enloquecerte,
te busco para no perderte,
te pido para no suplicarte,
te apremio para no presionarte,
te critico constamntemente para no depreciarte,
te observo para no inspeccionarte,
te recuerdo para no gravarte.
te abrazo para no secuestrarte,
te trepo para no alcanzarte,
te deseo para no dominarte,
Pienso en ti cada segundo
pienso en ti para no obsesionarme.

Rufí

L'home cansat

2008-09-02T08:51:00.041+02:00

L'home cansat sempre intenta fer activitats. Moure's per trobar noves aventures a l'àgora. Camina pel barri molt a poc a poc, cada dia fa el mateix camí, des de casa seva fins al banc que hi ha a un racó estratègic del parc on pot observar tot el que s'hi mou. Avui, la canalla crida i juga a pilota, les senyores s'aturen a xerrar recolzades als carrets de la compra o sostenint les bosses del supermercat com si fossin l'eix d'una bàscula romana. Una senyoreta passeja un gos blanc, pelut, menut i bellugadís com una baldufa histèrica.

Però amb qui de debò voldria estar és amb els tres homes de la seva edat que poleixen amb zel les seves boles de petanca abans d'entrar en acció. L'home voldria apropar-s'hi i xerrar, i no és pas la timidesa el que el fa enrere. És que..., si està tant bé al banc! Només pensar que s'ha d'aixecar, caminar fins allà i dir-los als tres homes que tenen la seva edat que vol jugar amb ells ja s'esgota. Per no parlar de l'esforç que li suposaria haver de fregar una sola d'aquelles esferes platejades. I ja no vol ni imaginar-se haber-ne de carregar una fins a l'extrem de la pista i llançar-la amb la força adient per apropar-la el màxim al bolig. Déu meu! pensa, no crec que pugués aixecar ni tan sols aquella bola menuda encara que fos de suru.

Mentre medita, ben a poc a poc, per no saturar-se, sembla que se li pronunciïn més les ulleres que li caven i enfosqueixen el sud dels ulls i que se li aixargallin més les galtes i el front calb que li arriba fins al clatell. Tot i així sembla molt més vell del que és. Tothom qui el veu allà assegut amb els braços estesos i recolzats al llom verd fosc del banc pensa, "com dimonis haurà arribat aquí aquest bon home sense bastó ni cadira de rodes? L'hauran portat en llitera poràtil?" Ell procura no desplaçar-se, i sembla un cargol lent. Gairebé sembla que no respiri. Cap indici de vida, excepte uns ulls entreoberts i permanentment irritats, que roten com els planetes mandrosos d'una galàxia senil.

Però ell no és mandrós, és el seu cos que no el segueix. Per dins és un motor d'idees, un motor diesel es clar o encara millor un motor solar que s'alimenta amb l'energia d'un sol tèrbol. Ell pensa molt, i sovint és ingeniós, si més no inicialment. Per exemple, ara es pregunta què passaria si la bola que està a punt de llançar un dels tres senyors fos la bola màgica de cristall d'una mèdium. S'imagina aquella circunferència tridimiensional i curvilínia pels aires, i una dona darrera seu cridant: "no la llancis, no la llencis animal! o et t'escupiré un malefici!" I llavors s'imagina la dona saltant com un porter de d'handbol, allargant la mà per agafar la fràgil estructura abans que escalti. I la bola topa amb el terra pedregós i no amb la flonja mà de la bruixa. I en aquell moment l'home es cansa d'aquesta idea, i es queda aturat a mig pensament. El seu rostre es congela uns segons en un rictus que ha anat forjant pas a pas mentre pensava i que ara es dissipa imperceptiblement.

Seria fàcil que l'envaïsin sentiments hipocondríacs o depressius. Però ell és feliç, tot i que creu que ho seria més si pogués fer tot el que desitja, com per exemple tornar als nens la pilota de plàstic que li acaba d'arribar rodolant als peus. Però, si està tan bé al banc! I no és mandra, ni tristesa, ni cap mena d'impediment físic. De debò que li agradaria acotxar-se fins a la pilota, recollir-la i donar-la al nen tot somrient i mostrant la seva simpatía natural. Però no pot perquè està molt cansat. En pocs segons, els nens tornen a estar al davant de la porteria que han pintat amb guix a la paret de totxo d'un dels edificis que delimita el parc. I ja es dissipa, de nou, el mig somriure que l'home ha esbossat en veure aquell menut apropant-se per recollir la pilota dels seus peus inmòbils.

A la darrera visita a la clínica l'home va sortir reconfortat. El metge li va dir que no tenia camp patologia, que no es preocupés perquè estava com un roure. La seva dona, que l'acompanyava, va pensar que devia referir-se a un roure centenari agonitzant enmig de les silencioses raneres de la mort vegetal.

Rufí

El exterminador

2008-08-27T17:45:00.001+02:00

Cuando veáis propaganda del exterminador de cucarachas en el buzón de vuestra casa ya podeis ir a comprar cucal. Él és la única persona que necesita que hayan cucarachas.

Rufí

momentos especiales 1

2008-08-27T17:34:00.003+02:00

Cuento algo que considero gracioso y en ese momento alguien rompe el silencio a carcajada limpia y me sonrojo un momento alagado e incluso creo que tal vez exajere. Acto seguido veo que el que ríe no me mira y deduzco que en ningun momento me ha escuchado.

Ya era hora

2008-08-20T20:43:00.003+02:00

Por fin han detenido
al ladrón de cucarachas.

Rufí

Dicotomies setmanals.

2008-08-15T09:19:00.001+02:00

Quan arribi el dissabte trobaré novia i amics.
Mai m'he sentit tant sol com a la pista de ball.

rufí

Aficiones

2008-08-12T00:18:00.004+02:00

A mi no me gusta discutir però hay aficiones del otro que hay que respetar.

Rufí

Advertències

2008-07-30T16:14:00.001+02:00

Compte amb el Senyor Google. Mica en mica ens està robant la memòria.

Rufí

Insecticides

2008-07-21T21:10:00.003+02:00

On hi ha pocs insectes
els que hi ha
són molt més monstruosos
i grans
i molestos
i perillosos
i fan més por i més fàstic.
On hi ha menys insectes
és on hi ha més insecticides.

Rufí

Des-poseïts

2008-07-16T11:48:00.002+02:00

Quan no hi ha luxes
les persones s'apropen
Quan no es té res
la por a no tenir s'esvaeix
Res es pot negociar
només queda la opció de plorar
d'alegria quan les coses van bé
i de riure quan
el patiment és insoportable.

Rufí

Depurate

2008-06-30T12:13:00.003+02:00

Deja el agua correr,
no la filtres tanto.
Vomita en tu agua,
micciona,
defeca en ella.
Y luego, nada,
bucea, traga sin querer.
y luego, nada,
bebe, duerme en tu agua.

Deja que corra
río abajo tu cuerpo,
agitado,
vivo todavía.

No la filtres tanto
no la reduzcas a un vaso.
a una sola emoción.

El agua de ese vaso:
limpia, pura y sana,
es tu mayor infección.

Rufí

Malalties del primer món

2008-06-19T21:40:00.001+02:00

L'experiència va ser tan enriquidora que vaig tenir la necesitat imperiosa d'apuntar-la al currículum.

Rufí

Proverbi cataluf

2008-06-19T21:37:00.004+02:00

El sabi és el que mai deixa de fer-se preguntes. L'impostor és el que no deixa mai de donar respostes perquè ningú li pregunti res.

Rufí

Crecer

2008-06-17T09:54:00.003+02:00

¿Hay algo más infantil e ingenuo que la personificación?
¿Hay algo más adulto y depravado que la cosificación?

Rufí

Monstruo

2008-06-11T16:11:00.003+02:00

Era tan ingenuo que cualquier pequeño monstruo, aunque fuera de peluche, podía hacer que se escondiera detrás de una columna o de un árbol o de un bolígrafo. Tenía miedo de sus monstruos. Tenía miedo de si mismo. Era un ángel incapaz de aceptar que incluso los ángeles cometen monstruosidades.

Rufí

Ángel

2008-06-11T16:04:00.004+02:00

Era tan traidor, avaricioso, maquiavélico y en definitiva tan hijo de puta, que podía mantener a todos sus monstruos alejados e incluso reírse de ellos. Era tan monstruoso que asustaba a sus monstruos. Estaban tan atenazados y entregados a él que podía ponerlos a todos en una bandeja de plata y venderlos a buen precio, como si fueran deliciosos aperitivi. Un monstruo consicente de su monstruosidad. Desacomplejado y felizmente querido por sus múltiples amigos.

Rufí

In vino invent

2008-06-05T16:15:00.000+02:00

La espalda recta

2008-05-28T13:26:00.024+02:00

Algo le impide retirar de la mesa accesoria la bolsa de buñuelos que compró ayer en la pastelería. La función de la bolsa de papel blanco translúcido duró poco. Exactamente lo que Adolfo tardó en ir de la pastelería al trabajo más el tiempo récord en que sus compañeros le ayudaron a vaciarla, mientras le daban palmaditas en la espalda y la enhorabuena por lo de la boda. Luego, la bolsa se quedó allí encima, abandonada.

"La espalda recta, siempre recta, y el pecho fuera Adolfo", como un hombre -le decía su padre cuando aún era un niño-. Y él, aunque era incapaz de sospecharlo, no sólo ponía recta la espalda, poco a poco también cambiaba la postura de su inocencia, que se erguía y se anquilosaba.

Ahora, cuando empieza a tener canas en la barbilla, algo le impide recoger esa bolsa. De vez en cuando aparta la mirada de la pantalla del ordenador y la observa. Luego trata de volver a concentrarse en tomar una postura ergonómica. "La espalda recta Adolfo" -piensa-, pero le molesta demasiado. Le molesta sumamente que la bolsa esté allí. Momentáneamente le parece que todavía percibe el aroma de los buñuelos recién hechos, pero la bolsa esta vacía. Vacía, abierta y aceitosa, encima de la mesa accesoria.

Un día y medio después de que la dejara allí, no entiende porqué todavía nadie se ha molestado en cogerla y deshacerse de ella. "Ya no digo mis compañeros, que desayunaron a mi costa -se dice-, pero ¿cómo es que la mujer de la limpieza no la tiró a la basura?".

No contempla ni por asomo la posibilidad de tirarla él mismo, como si la papelera donde acaba de depositar el periódico estuviera tan lejos como el vertedero de la ciudad. La arrogancia postural que le agarrota los músculos y el orgullo se lo impide. No es pereza, él es muy trabajador. No es racismo ni clasismo, el siempre trata bien a los inmigrantes legales y a las personas de un estrato social -como él suele decir- más humilde. No es machismo, él se ha adaptado muy bien al nuevo trato que se da a las mujeres en muchos ámbitos. No, no puede ser nada de eso -piensa mientras se lleva la mano a la parte lumbar.

No es capaz de darse cuenta de que el problema no está en su espalda. Su orgullo lleva demasiados años recto como para doblarse ahora hasta la altura del desperdicio y librarse de él.

Rufí

Retraso activado

2008-05-27T08:38:00.007+02:00

Me despierto y el móbil (el aparato que ha acabado con el despertador tradicional) me da la opción retraso activado. Es un tiempo extra para el decanso. Un: puede dormir unos minutos más, tras los cuales volveré a sonar con el mismo estruendo de hace unos segundos. Una fea locución que le llama a la pereza, retraso. Una metáfora perfecta. Basta de soñar, empiece a pensar en lo que dejó ayer encima de la mesa. Por mucho que corra ya llega tarde. Comienza el día rezagado, el pelotón está cerca de la meta y usted está aquí tumbado. Arranca la jornada, actívese retrasado. Retraso activado.

Rufí

huevo

2008-05-22T10:06:00.008+02:00

Riman tus virtudes
y tus defectos.
Tu carisma rima.
Rimas tú contigo misma.

Pero pasión y corazón no riman
y tampoco amor y flor,
¡eso no rima chaval!
porque la rima no es eso
ni eso rima con queso
aunque sea el Cigarral.

Riman todos tus capichos,
y antojos
con tus buenas intenciones.
Pero nunca, nunca
riman caprichos con bichos
ni antojos riman con ojos,
ni más rima con jamás.
Jamás!
Porque en la vida
la rima elegante
casi nunca es consonante.

Nunca, salvo cuando te arrimas,
¡entonces sí que rimas!
O cuando estoy en la playa
y apareces
con la toalla
y brillan todos los peces...

Aunque nena te adelanto,
que nada rima tanto
como cuando me tocas de nuevo
y se me cae al suelo un...

Rufí